l'Impas

Penso que quan acabi el trasllat tindre mes temps per escriure i llegir. M'adono que segurament estaré unes setmanes sense Internet durant l'impas d'un ADSL a l'atre. Recordo que aquesta setmana estic de vacances i que puc amb tot. Maleeixo la rebelió de les màquines protagonitzada per un cotxe que em porta problemes i un ordinador que es s'ha convertit en una tortuga.
Hauria d'estar content, tot el que tinc és volgut. Potser m'equivoco amb el que trio i no m'atreveixo a desitjar de veritat. Potser el passar desapercebut, aquest volgut anonimat s'ha convertit en indiferència i el fet d'empaquetar m'ha evidenciat que tot és molt impersonal i que podrien ser els objectes de qualsevol, que precinto una vida qualsevol sense que ningú m'ajudi a fer les caixes. Ara trobo a faltar la invasió de les cuques i recordo com la protagonista de la Boda de Muriel escoltava sense parar ABBA quan es sentia buida i jo he tornat a mirar Sexo en Nueva York...

Des d'on t'escric

Seguint la idea (d'en Dèric) que ja era còpia d'una altra idea (d'en Xexu) ara que per fi he descobert com descarregar les fotografies de la nova càmera publico la imatge d'on escric habitualment al blog i on en general escric tot el que se'm passa pel cap.
També es un petit homenatge-despedida a un espai que deixaré en 10 dies malgrat que el mobiliari m'acompanyi al nou piset un tindre una habitació sencera destinada a l'escriptura i el món virtual en general.

Avui m'he adonat que des d'el balcó actual veig la barana de la nova terrassa i unes cuques diminutes han invait el pis potser amb la finalitat de fer mes desitjable el trasllat. Aquests dies la freqüència d'entrada al blog esta sent alterada pel cub de Rubic que ve a ser un trasllat i planificar-ho tot. Esperem que les cuques no es facin polissones de les caixes de la mudança.

Moving

Comença el moviment de pisos.
Un conegut del poble de jove va de colònies, allí coincideix amb una barcelonina i es fan amics.
Jo suspenc física, química, matemàtiques i anglès crec i passo de fer 3r de BUP a 1r de Batxillerat.
Coincideixo amb la germana d’aquell noi a classe i ens fem un xic amics quan descobrim que als dos ens agrada escriure.
El noi pateix una desgràcia que l’allunya d’aquest món quan la seva germana i jo estem a punt de fer la selectivitat.
Ambdós anem a estudiar a Barcelona i la Germana es fa amiga de la Barcelonina.
Un dia coincidim amb la noia al tren, comencem a compartir escrits i em parla del Programa viure i conviure que permet a estudiants viure gratis a canvi de fer companya a gent gran.
Es setembre i encara no tinc plaça al programa Viure i Conviure i m’instalo provisionalment al pis de la noia barcelonina.
Quan tinc plaça a la casa d’una avia estic tant a gust al pis amb aquesta noia que m’hi quedo uns anys mes.
La meva companya de feina es queda a l’atur i entra a treballar a una nova empresa. Jo deixo els estudis i busco feina. Desprès de fer tot tipus de feines precàries vaig a fer una suplència a la feina de la companya de pis.
1 any desprès som companys de feina, ella s’enamora i jo trobo un pis molt a prop.
2 anys desprès ella i la seva parella tenen una filla de la qual en soc el padrí.
4 anys desprès amb una altra criatura de camí es compren un pis i jo arribo a un acord amb el propietari del pis que tenen llogat i m’hi trasllado.La vida es constant moviment i no només els nostres actes ens determinen el camí. Avui hem fet les caixes per deixar buid el pis que a finals de mes ocuparé. Al setembre viatjaré a Paris on viu la germana d’aquell noi que un cop anà de colònies.