Ser o no ser, el Rei LLeó

Parlant amb un amic sobre pelis teòricament dolentes però que tenen missatge vam acabar parlant de "Bambi" i la crueltat infantil, d’aquí a parlar de les nostres pel·licules de dibuixos preferides on per edat guardo sobretot el record de "la Bella i la Bèstia" i "d’Aladdin" però la què més m’agrada i he vist mes cops, ho confesso és "el Rei Lleó".
L’he vist fins a la sacietat i mai fins avui m’havia adonat de les sospitoses similituds que té amb Hamlet !!!! Pare que mor assassinat per les intrigues d’un germà sinistre que acaba ocupant el seu lloc, fill amb un terrible sentiment de culpa al que un bon dia se li apareix l’esperit del difunt reclamant venjança... tot plegat molt sospitós. M’estranya que cap fanàtic de Shakespeare no n’hagi impugnat els guions.
De totes formes jo em quedo amb el final edulcorat de la factoria Disney i que a la sabana africana la fèmina co-protagonista es una forta i sabia lleona en busca d’ajuda i no una trastornada suïcida com Ofèlia.

A banda del plagi o casualitat l’inici del film amb el despertar del sol a Africa és una de les imatges cinematogràfiques que més m’agraden i el dilema de Simba de fugir del passat o enfrontar-te amb la vida és un dels grans temes de la humanitat tot i que s’hagi traslladat a aquesta espècie de llibre de les bèsties modern.

Hi hagi destí o no procurarem viure la vida donant la cara tot el que es pugui hakunamatata.