dimecres, 1 de juny del 2011

Redecorant la vida


Si fa un any una pitonissa em prediu tots els canvis experimentats els darrers mesos li dic: IMPOSSIBLE, jo marxar de Barcelona???? treballar a Tarragona de dilluns a divendres.... que no que no, massa petita... i dius que me n'aniré a viure al poble??? després d'onze anys independitzat. Que dius....
Doncs així és, arriben els 30. Una necessitat imperativa de canviar per avançar i un canvi d'aires carregat de garbinada i llevant, a prop del mar durant el dia, en ple camp a la nit.
Us ha passat mai allo de somiar que vius en un lloc familiar, però diferent, tot nou, veien-te fins i tot conduïnt un cotxe verd que no existeix (de moment), en un loft rural, que s'esta començant a transplantar del somni als planells de l'arquitecte i dius coi, és dur però agradable veure com el destí va filant entre el polsim dels somnis, la il.lusió i la voluntat d'un paisatge que et reclama.

Sí, torno a ser aqui, al poble, amb Wi-fi, amb ganes, veient la llum al trencar el fi teixit de la crisal.lida. Per fi!!!

3 comentaris:

maria ha dit...

Els canvis dràstrics ens fan veure les coses amb uns altres ulls.Bona nova vida!

Anònim ha dit...

Xiki, tot això és motl bonic però et trobo molt a faltar... no hi ha ningú que m'entegui, la nostra ironia, bromes, confidencies,... ahhhh però si és millor per tu per mi també. Només una paraula per dir el que sento T'ESTIMOOOO golfo!!!! I ja pots preparar-me un llit al loft.

Xiki, estic mirant supervivientes la super pantoja jajjajajajaaa ara no tinc ningú amb qui comentar-ho.

C

p ha dit...

Actualitza!