dissabte, 17 d’octubre de 2009

Donar la cara

El darrer post que vaig escriure descrivia una nit calmada de solitud translúcida i ganes d'estimar.
Hores després la nit es feia dia i a plena llum del dia, a cara descoberta va esclatar la tempesta que em feu apartar la mirada cap a una altra banda.
Han estat uns dies de molta reflexió, de discussions i d'acció. De justificar el sentit del meu treball i de plantar cara a la deshumanització de les tasques en honor a la eficiència. Dies durs i confusos, nits en vela amb el futur incert imantant l'espasa de Damocles sense pretendre ser un rei/na del drama.
Però per sobre de tot, dies on he descobert que hi ha mes persones de les que creia que em valoren i m'aprecien, persones que fa temps que m'estimo per sobre de totes les foteses que envolten aquesta superfície de mar nervosa on navego en un vaixell de paper.
He donat la cara, han donat la cara per mi i ara diria, imitant al Woody Allen, que si la cosa funciona doncs endavant.
Aquesta entrada no és artística però si necessària per expulsar un parell de setmanes dignes del desert de l'oblit.

6 comentaris:

Met ha dit...

Celbro que la seuqrea del blog hagi estat per una bona causa.
Fer catarsi sempre és bo, i si a més els resultats són positius... què t'haig de dir!
Això d'imantar l'espasa de Dàmocles m'ha agradat molt; ja se sap, si es diuen les veritats es corren riscos... però més val això que viure ne la hipocresia permanent que t'acaba eberlant el caràcter.

Deric ha dit...

Sempre hi ha gent, que quan estem malament, ens sorprèn per lo inesperada de la seva reacció i ens adonem que a molts els importem.
Si has expulsat els dimonis, la forma no importa. Com tu dius, Si la cosa funciona, endavant.
Què diferent se't veu en aquesta foto i la del perfil!

parce ha dit...

Una abraçada

Bargalloneta ha dit...

Espero que deixis enrera aquestes dues setmanes... i pensis que hi ha gent que no et coneix però que també valora allò que escrius, i que si no ho fas et trobem a faltar!!!
un petó

glamboy69 ha dit...

Estas llegint al faro??
Et recomano que escoltis al mateix temps un disc inspirat en aquest llibre: "Licantropy" de Patrick Wolf!

Jordi ha dit...

Met espero que el resultat sigui bo, això si almenys estic conscient i content dels meus actes.

Deric, per sort encara ens sorprenem. Diferent a les fotos, coses de l'espai-temps. La pregunta és millor o pitjor?

Gràcies Parce, la necessitava.

Bargalloneta un regal de dedicatòria.

Glamboy, l'estic llegint, a mitges. Gràcies per la recomanació, el buscarè i l'escoltarè.