Tots sabem que un iceberg és una gran placa de gel que flota en el mar i que la part visible a la superfície només es una ínfima part del què realment és. Com el gel, les persones solsament mostrem una petita part de nosaltres, i no només pel que omitim o emmascarem sinó per la densitat de la nostra complexa existència, de tot el que hem viscut, de tot el transcendents que podem ser i a la vegada tant superficials que ens podem mostrar, diguem per la llei de la gravetat que en aquest sentit és l’escut protector que no ens deixa mostrar tot el que som a la superfície.
Superficial com puc ser a vegades aquesta setmana volia canviar de look amb un nou pentinat i començar el 2009 amb ulleres de pasta noves i resulta que el primer sí però d’ulleres res de res. Després de 10 anys portant ulleres per llegir (no el mateix modelet) segons l’oculista ara tinc una vista de linx i no les necessito....
He de confessar que a l'institut se'm va despertar un estrany desig de portar ulleres, i que ho vaig somniar uns quants cops fins que desprès de començar a desdoblar línies als llibres, tants que en llegia i amb tanta poca llum, vaig acabar anant a vistar-me i vaig acabar portant ulleres per llegir.
conspiració per no tenir un new look? Recompensa de Santa Llúcia per gastar-me una pasta a la fira de la Catedral amb ninots religiosos pel pessebre???? Diguin el que diguin ara escric aquestes paraules amb les darreres ulleres que em vaig fer i que donen un to abstracte quan miro de lluny i que per veure segons que millor així. Ni que jo fos un vigilant nocturn del Titànic, en aquell cas potser la història hagués estat diferent.
1 comentari:
Bonica comparació... per a molts el "look" no és més que aquesta punta de l'iceberg....
Salut!
Publica un comentari a l'entrada