dimarts, 23 de desembre del 2008

Art sentit

Perquè no és mes savi qui mes enrevessat parla sinó qui de la manera mes senzilla es fa entendre.
Petit homenatge a les persones que sense pretendre-ho donen tant aliment a l’ànima. Tants cops desnodrida i que peca d’inanició malgrat estar envoltada de tant savi carregat de delicatessens de porexpan.

Perquè no pateix mes qui mes es queixa sinó qui mes suporta.
Petit homenatge a les persones que tenen naturalesa de jonc, tant delicats, tant resistents, indestructibles.

Perquè la bellesa et pot sorprendre en la imatge mes senzilla i familiar. Com un forratllat oxidat que ja no es útil per tancar una porta però si per obrir una escletxa de bellesa dins l'esperit.

6 comentaris:

mireia ha dit...

Jordi,
una foto i una reflexió fantàstica, de veritat.
...
abraçades!

Bargalloneta ha dit...

Totalment d'acord amb la Mireia!
realment està molt bé per començar l'any 9 com tu dius!!
un petó

Lazarillo en América ha dit...

Feliç Any Nou!! Ací et deixe publi del meu grup http://www.lastfm.es/music/Rain%27s+Embrace Espere que els agrade als teus lectors!!

Jordi ha dit...

Bon any 9 precioses i bon any artista. Ja l'he escoltada la canço i la recomano a tothom com a banda sonora per escriure el bloc.
;-)

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu; qui més es quiexa és qui més ha de callar i fer-se entendre amb simplicitat hauria de ser un objectiu en aquesta vida... aleshores ens aniria millor a tots... i callo que ja m'embarbusso i sense voler em començaré a contradir...

Jordi ha dit...

Met Benvingut a aquest humil rebombori d'idees, sentiments i records.