Tancat per defunció........Creativa

És el moment de prémer el pause del comandament del blog i dedicar mes temps a la lectura i un altre tipus de creació.
2009 te'n vas potser amb un balanç material positiu però deixes molts fronts oberts al 2010 final o inici d'una dècada que serà vinculant i definitiva per a la nostra generació.
De moment tot segueix sent relatiu a l'espai, al temps, a la capacitat d'evolucionar que tenim els éssers vius. i en aquest mar agitat de tsunamis inesperats i de remolins altament coneguts he optat a navegar en un vaixell de paper, molt poètic tot plegat però altament vulnerable pel líquid que se l'engull. Afortunadament el paper no esta fet d'un arbre qualsevol sinò d'una pasta finissima però tant resistent que patint patint, molt a poquet a poquet arribarà a bon port. Perquè el destí és la felicitat i el combustible la esperança.
Any nou vida nova, no se, el que és segur: any nou teulada nova.
Feliç 2010. Ens ho mereixem.

Entre llibres

Addicte a les compres amb l'excusa d'entrar a la FNAC per comprar tres llibres per regalar: La lluvia antes de caer (encàrrec d'una amiga), Mil soles esplendidos (per una amiga que ha fet anys) i La mano de Fátima (per la meva amiga invisible laboral) he pecat i he comprat en pur acte d'auto-plaer: Poeta en Nueva York (que ja tocava tenir-lo a les mans), 1984 (que un amic em digues que el meu pis minimalista li recorda a aquest llibre, em va fer recordar que era una compra pendent i em temo que no m'agradarà la comparació. Plegarias atendidas de Capote és la meva tercera compra, mai esta de mes llegir Capote, a l'estiu vaig llegir-ne la seva primera obra, val a dir que en soc seguidor des de que Todo sobre mi made em va descobrir Música para camaleones, i ara tinc a les meves mans la seva darrera obra que segons indica el pròleg esta inacabada. I per culpa d'aquests escriptor he comprat L'home dels pijames de seda de Màrius Carol (Mandra de contertulià) però no he pogut obviar un llibre que novel.li els tres estius del novayorques a la Costa Brava. La darrera temptació literària ha estat El primer hombre de Camus desprès d'impactar-me per l'extranger.
No tot són paraules i van caure Los abrazos rotos en edició especial (sessió de dissabte a la nit) i el millor de Bowie. Sort que no vaig saber trobar el darrer de Mika, possiblement em pesaven massa les compres ja.
En definitiva immers en les compres consumistes que tant agobien i tanta felicitat instantània i a llarg termini tinc material suficient per hivernar aquest nadal en recerca i captura d'inspiració.

Podríem ser-ho

Podríem ser herois, ni que fos un sol dia. No se que té aquesta cançó de Bowie que no me la puc treure del cap.
Podria nevar i posar un arbre de nadal gegant a la terrassa.
Podria despertar i arrencar el vol cap als núvols encesos pel crepuscle i sobrevolar el mar entre gavines mentre a l'horitzó apareix una illa on l'espai temps no són reals.
we colud be heroes, just for one day.
I et trobaria, allà a la sorra, esperant-me amb les teves ulleres i un somriure de dents lleugerament tortes i podria ser tant estúpid com soc i dir tot el que em passa pel cap sense embuts perquè la confiança és això, posar-te davant del mirall recent aixecat i mirar, i que la mirada et sigui retornada sense maquillatge.
I no caldria ser superman, ni volar, ni salvar el món, ni tenir els 15 minuts de fama perquè tot seria secundari. Just for one day. Some day. For every day.